Divendres 14 agraviats en acústic al Naraniga
Quan algú escull la música com a forma d’expressió artística, no és del
tot conscient de l’explosió de emocions i sentiments que pot arribar a
experimentar. De ben segur que dos jovenets que ara fa una quinzena
d’anys parlaven de muntar un grup de música a Borriol, ni s’imaginaven
la font d’il•lusions, de cultura, de creació lliure, que estaven obrint.
Era la primera versió d’Agraviats. Una mica rudimentària, amb components molt joves però amb ganes i il•lusió suficients per començar a editar una maqueta, “Què més dóna?” (1998-2004), que els va donar a conèixer al seu poble, Borriol, i els va fer voltar per les festes de tots els pobles de la contornada. Aquelles cançons, que barrejaven sons jamaicans amb tocs de punk, reggae i rock, constituïren un primer caldo de cultiu que engendraria tants anys de trajectòria que encara a dia d’avui continua.
Després d’un temps d’inactivitat, Agraviats torna amb un nou treball, “Mira endavant” (Jamaican Memories, 2006), un nou punt de partida que reagrupa a la banda, i que contempla lletres més reflexives i elaborades. Aquest treball consolida la banda i dóna un nou impuls a la formació, que creua fronteres més enllà del País Valencià, portant la seua música a diferents indrets d’Euskal Herria i Catalunya.
Els canvis polítics, socials i econòmics accentuen l’esperit crític del missatge que la banda aporta al panorama musical. Les noves incorporacions a la veu i la reestructuració dels músics contribueixen al canvi de direcció d’Agraviats, que els porta a gravar el disc “Riure, pecar, crear” (Quimera Records, 2009). Aquest disc suposa un punt d’inflexió en la història del grup, una evolució musical i lírica fruit de les noves inquietuds dels músics que conformen la banda. Swing, funk i rock es fusionen per a donar color al nou projecte musical, que es veu recompensat amb la entrega de diversos premis pel videoclip de “Les coses” (“Premi COM 2010 al millor videoclip”, “Premi 2010 València Ska al millor vídeo” i “Premi del públic de la secció videoclip al festival Inquiet”)
I les ànsies de riure, pecar i crear no desapareixen, sinó que creixen i es renoven amb l’arribada de nous músics. Són moltes persones les que han format part d’Agraviats al llarg de la seua història; músics, familiars i amics han contribuït sempre d’una manera més o menys directa en la creació i disseny dels discs, i ens han transmès la il•lusió i les ganes de continuar. El temps fa canviar les persones, i les persones fan canviar el grup, i és per això que tot aquell que ha format part d’Agraviats en algun moment ha deixat la seua empremta contribuint a l’autoaprenentatge individual i col•lectiu.
La nova formació que va consolidant-se els darrers dos anys, aporta nous estils i noves visions sobre el món que ens rodeja, enriquint de nou el gran projecte, i que poc té a veure amb aquell embrió que gestaven uns adolescents fa vora 15 anys. La maduresa i les ganes de continuar creixent ens porten a l’any 2012, quan gravem el “Torn de paraula” (Mesdemil, 2012), l’últim treball d’Agraviats que actualment presentem pels escenaris d’arreu del País Valencià i més enllà, explicant en el nostre propi llenguatge la nostra realitat més directa.
El “Torn de paraula” és un crit a l’esperança en un model polític, social i econòmic decrèpit, que ens enfonsa sense demora i no ens demana opinió. El fet de mantenir-nos al marge de les modes ens permet decidir què volem fer i com, autogestionant sempre els nostres projectes i fomentant sempre l’esperit crític en contra de tot dogmatisme. Per això ens sentim molt a prop de les diferents lluites socials que pretenen el canvi d’un model social dominant i improductiu al que no volem servir.
Actualment la banda està composada per 9 músics: una base formada per bateria (Juan Lahuerta), baix (David Mesado), guitarra (Sam Ferrer) i teclat (Marc Agut), que s’incorpora com a novetat en l’últim disc; una potent secció de vents composada per trompeta (Hèctor Jacinto), saxo tenor (Miquel Ferré) i saxo baríton (Imma Mertínez); i dos cantants (Andrea Rosselló i Santiago Paredes), que acaben de completar l’espectacle musical que oferim en els directes. Als nostres concerts la gent pot trobar els diferents estils que han perfilat la nostra banda al llarg de la seua trajectòria; des del reggae o el funk, fins a tocs de swing i jazz, que ens serveixen per vestir de gala les nostres idees i sentiments. A més, intentem sobreviure a la falta de suport institucional que dificulta la professionalització de la música en la nostra llengua. Cantem en valencià perquè és la llengua en que pensem, vivim i estimem, i sobre aquest referent cultural construïm el nostre propi llenguatge allunyat de modes i convencions a la música feta en la nostra llengua.
Agraviats és més que un grup. Agraviats és el nostre humil espai de reflexió i creació, on cada dia ens equivoquem i fem d’aquests errors la nostra particular manera d’autoaprenentatge. La família Agraviada creix cada dia i s’enriqueix al pas de cada músic, de cada seguidor, de cadascú que vulga formar-hi part.
I qui vulga Agraviar-se, que entre!
Era la primera versió d’Agraviats. Una mica rudimentària, amb components molt joves però amb ganes i il•lusió suficients per començar a editar una maqueta, “Què més dóna?” (1998-2004), que els va donar a conèixer al seu poble, Borriol, i els va fer voltar per les festes de tots els pobles de la contornada. Aquelles cançons, que barrejaven sons jamaicans amb tocs de punk, reggae i rock, constituïren un primer caldo de cultiu que engendraria tants anys de trajectòria que encara a dia d’avui continua.
Després d’un temps d’inactivitat, Agraviats torna amb un nou treball, “Mira endavant” (Jamaican Memories, 2006), un nou punt de partida que reagrupa a la banda, i que contempla lletres més reflexives i elaborades. Aquest treball consolida la banda i dóna un nou impuls a la formació, que creua fronteres més enllà del País Valencià, portant la seua música a diferents indrets d’Euskal Herria i Catalunya.
Els canvis polítics, socials i econòmics accentuen l’esperit crític del missatge que la banda aporta al panorama musical. Les noves incorporacions a la veu i la reestructuració dels músics contribueixen al canvi de direcció d’Agraviats, que els porta a gravar el disc “Riure, pecar, crear” (Quimera Records, 2009). Aquest disc suposa un punt d’inflexió en la història del grup, una evolució musical i lírica fruit de les noves inquietuds dels músics que conformen la banda. Swing, funk i rock es fusionen per a donar color al nou projecte musical, que es veu recompensat amb la entrega de diversos premis pel videoclip de “Les coses” (“Premi COM 2010 al millor videoclip”, “Premi 2010 València Ska al millor vídeo” i “Premi del públic de la secció videoclip al festival Inquiet”)
I les ànsies de riure, pecar i crear no desapareixen, sinó que creixen i es renoven amb l’arribada de nous músics. Són moltes persones les que han format part d’Agraviats al llarg de la seua història; músics, familiars i amics han contribuït sempre d’una manera més o menys directa en la creació i disseny dels discs, i ens han transmès la il•lusió i les ganes de continuar. El temps fa canviar les persones, i les persones fan canviar el grup, i és per això que tot aquell que ha format part d’Agraviats en algun moment ha deixat la seua empremta contribuint a l’autoaprenentatge individual i col•lectiu.
La nova formació que va consolidant-se els darrers dos anys, aporta nous estils i noves visions sobre el món que ens rodeja, enriquint de nou el gran projecte, i que poc té a veure amb aquell embrió que gestaven uns adolescents fa vora 15 anys. La maduresa i les ganes de continuar creixent ens porten a l’any 2012, quan gravem el “Torn de paraula” (Mesdemil, 2012), l’últim treball d’Agraviats que actualment presentem pels escenaris d’arreu del País Valencià i més enllà, explicant en el nostre propi llenguatge la nostra realitat més directa.
El “Torn de paraula” és un crit a l’esperança en un model polític, social i econòmic decrèpit, que ens enfonsa sense demora i no ens demana opinió. El fet de mantenir-nos al marge de les modes ens permet decidir què volem fer i com, autogestionant sempre els nostres projectes i fomentant sempre l’esperit crític en contra de tot dogmatisme. Per això ens sentim molt a prop de les diferents lluites socials que pretenen el canvi d’un model social dominant i improductiu al que no volem servir.
Actualment la banda està composada per 9 músics: una base formada per bateria (Juan Lahuerta), baix (David Mesado), guitarra (Sam Ferrer) i teclat (Marc Agut), que s’incorpora com a novetat en l’últim disc; una potent secció de vents composada per trompeta (Hèctor Jacinto), saxo tenor (Miquel Ferré) i saxo baríton (Imma Mertínez); i dos cantants (Andrea Rosselló i Santiago Paredes), que acaben de completar l’espectacle musical que oferim en els directes. Als nostres concerts la gent pot trobar els diferents estils que han perfilat la nostra banda al llarg de la seua trajectòria; des del reggae o el funk, fins a tocs de swing i jazz, que ens serveixen per vestir de gala les nostres idees i sentiments. A més, intentem sobreviure a la falta de suport institucional que dificulta la professionalització de la música en la nostra llengua. Cantem en valencià perquè és la llengua en que pensem, vivim i estimem, i sobre aquest referent cultural construïm el nostre propi llenguatge allunyat de modes i convencions a la música feta en la nostra llengua.
Agraviats és més que un grup. Agraviats és el nostre humil espai de reflexió i creació, on cada dia ens equivoquem i fem d’aquests errors la nostra particular manera d’autoaprenentatge. La família Agraviada creix cada dia i s’enriqueix al pas de cada músic, de cada seguidor, de cadascú que vulga formar-hi part.
I qui vulga Agraviar-se, que entre!
No hay comentarios:
Publicar un comentario