Quan algú escull la música com a forma d’expressió artística, no és del
tot conscient de l’explosió de emocions i sentiments que pot arribar a
experimentar. De ben segur que dos jovenets que ara fa una quinzena
d’anys parlaven de muntar un grup de música a Borriol, ni s’imaginaven
la font d’il•lusions, de cultura, de creació lliure, que estaven obrint.
Era la primera versió d’Agraviats. Una mica rudimentària,
amb components molt joves però amb ganes i il•lusió suficients per
començar a editar una maqueta, “Què més dóna?” (1998-2004), que els va
donar a conèixer al seu poble, Borriol, i els va fer voltar per les
festes de tots els pobles de la contornada. Aquelles cançons, que
barrejaven sons jamaicans amb tocs de punk, reggae i rock, constituïren
un primer caldo de cultiu que engendraria tants anys de trajectòria que
encara a dia d’avui continua.
Després d’un temps d’inactivitat,
Agraviats torna amb un nou treball, “Mira endavant” (Jamaican Memories,
2006), un nou punt de partida que reagrupa a la banda, i que contempla
lletres més reflexives i elaborades. Aquest treball consolida la banda i
dóna un nou impuls a la formació, que creua fronteres més enllà del
País Valencià, portant la seua música a diferents indrets d’Euskal
Herria i Catalunya.
Els canvis polítics, socials i econòmics
accentuen l’esperit crític del missatge que la banda aporta al panorama
musical. Les noves incorporacions a la veu i la reestructuració dels
músics contribueixen al canvi de direcció d’Agraviats, que els porta a
gravar el disc “Riure, pecar, crear” (Quimera Records, 2009). Aquest
disc suposa un punt d’inflexió en la història del grup, una evolució
musical i lírica fruit de les noves inquietuds dels músics que conformen
la banda. Swing, funk i rock es fusionen per a donar color al nou
projecte musical, que es veu recompensat amb la entrega de diversos
premis pel videoclip de “Les coses” (“Premi COM 2010 al millor
videoclip”, “Premi 2010 València Ska al millor vídeo” i “Premi del
públic de la secció videoclip al festival Inquiet”)
I les
ànsies de riure, pecar i crear no desapareixen, sinó que creixen i es
renoven amb l’arribada de nous músics. Són moltes persones les que han
format part d’Agraviats al llarg de la seua història; músics, familiars i
amics han contribuït sempre d’una manera més o menys directa en la
creació i disseny dels discs, i ens han transmès la il•lusió i les ganes
de continuar. El temps fa canviar les persones, i les persones fan
canviar el grup, i és per això que tot aquell que ha format part
d’Agraviats en algun moment ha deixat la seua empremta contribuint a
l’autoaprenentatge individual i col•lectiu.
La nova formació
que va consolidant-se els darrers dos anys, aporta nous estils i noves
visions sobre el món que ens rodeja, enriquint de nou el gran projecte, i
que poc té a veure amb aquell embrió que gestaven uns adolescents fa
vora 15 anys. La maduresa i les ganes de continuar creixent ens porten a
l’any 2012, quan gravem el “Torn de paraula” (Mesdemil, 2012), l’últim
treball d’Agraviats que actualment presentem pels escenaris d’arreu del
País Valencià i més enllà, explicant en el nostre propi llenguatge la
nostra realitat més directa.
El “Torn de paraula” és un crit a
l’esperança en un model polític, social i econòmic decrèpit, que ens
enfonsa sense demora i no ens demana opinió. El fet de mantenir-nos al
marge de les modes ens permet decidir què volem fer i com,
autogestionant sempre els nostres projectes i fomentant sempre l’esperit
crític en contra de tot dogmatisme. Per això ens sentim molt a prop de
les diferents lluites socials que pretenen el canvi d’un model social
dominant i improductiu al que no volem servir.
Actualment la
banda està composada per 9 músics: una base formada per bateria (Juan
Lahuerta), baix (David Mesado), guitarra (Sam Ferrer) i teclat (Marc
Agut), que s’incorpora com a novetat en l’últim disc; una potent secció
de vents composada per trompeta (Hèctor Jacinto), saxo tenor (Miquel
Ferré) i saxo baríton (Imma Mertínez); i dos cantants (Andrea Rosselló i
Santiago Paredes), que acaben de completar l’espectacle musical que
oferim en els directes. Als nostres concerts la gent pot trobar els
diferents estils que han perfilat la nostra banda al llarg de la seua
trajectòria; des del reggae o el funk, fins a tocs de swing i jazz, que
ens serveixen per vestir de gala les nostres idees i sentiments. A més,
intentem sobreviure a la falta de suport institucional que dificulta la
professionalització de la música en la nostra llengua. Cantem en
valencià perquè és la llengua en que pensem, vivim i estimem, i sobre
aquest referent cultural construïm el nostre propi llenguatge allunyat
de modes i convencions a la música feta en la nostra llengua.
Agraviats és més que un grup. Agraviats és el nostre humil espai de
reflexió i creació, on cada dia ens equivoquem i fem d’aquests errors la
nostra particular manera d’autoaprenentatge. La família Agraviada creix
cada dia i s’enriqueix al pas de cada músic, de cada seguidor, de
cadascú que vulga formar-hi part.
I qui vulga Agraviar-se, que entre!
